dilluns, 16 d’abril del 2018

Jugar y aprendre amb Miró


Aprendre i disfrutar mirant i reproduint imatges és tan important com llegir i disfrutar de la literatura. Els artistes són models i herois. La seua forma de treballar i les seues qualitats són exemples per a canviar el món a través del talent.
Aquest llibre t'aproxima a Joan Miró i a la seua obra perquè els més menuts perdan la por de no entendre l'art. Observen, reflexionen, opinen en veu alta i s'atreviscan a interpretar l'art amb les seues pròpies mans, al mateix temps que invita el lector a imaginar, dibuixar, modelar, crear! A partir d'uns personatges que s'han escapat d'una de les seues pintures, els Mironins, els xiquets podran seguir un itinerari artístic i tindran la possibilitat de pintar la tortuga de Joan Miró, dibuixar un objecte que han tocat amb les mans però que no han pogut veure, convertir figures geomètriques en animals, construir el puzle d'una de les seues pintures... Al final apareix la relació de les obres que s'han presentat i que es poden visitar en la Fundació Joan Miró a Mallorca.




diumenge, 15 d’abril del 2018

L'art i el TDAH


L'art pot enfortir i exercitar la ment, pot entrenar un xiquet a concentrar-se sobre un objecte per un llarg període de temps, i pot proporcionar al xiquet amb un passatemps complet que és agradable als ulls. Pot ser comparat amb un neurofeedback lliure de tecnologia per al cervell, entrenant un xiquet o adult a enfocar-se i tindre autocontrol. Les lliçons d'art regulars poden ajudar el xiquet a desenrotllar amor per l'art i a quedar-se amb ell. Açò pot ajudar el xiquet a desenrotllar un període més llarg de temps d'atenció, a desenrotllar millor l'habilitat de concentrar-se i assentar-se quiet.

 L'art és una important habilitat i teràpia per als xiquets amb símptomes de TDAH. L'art pot inspirar la creativitat i satisfer les necessitats del xiquet d'estimulació visual en una manera suau, i al mateix temps, pot ajudar a desviar l'atenció del xiquet de la TV, les pel·lícules i els vídeo jocs, que poden ser part de les raons darrere de la incapacitat del xiquet per a enfocar-se, o que poden contribuir a l'hiperactivitat del xiquet.

Els xiquets que acaben sent etiquetats amb TDAH són sovint molt orientats visualment. Quan açò es canalitza positivament cap a l'art, llavors eixa responsabilitat es torna positiva, amb un increment en el potencial de creativitat i productivitat.

Ací un recurs molt interesant per pintar: 

Per què art?


En un món que no és perfecte, ni molt menys ho és l’educació; cada vegada hi ha més factors que intervenen en l’educació de les persones, i educar cada vegada més es converteix en una tasca més complexa. L’educació ha de canviar i s’han d’obrir les portes del sistema per connectar l’entorn amb l’escola i els nostres alumnes amb el món. Hem de formar a persones que puguin adaptar-se i integrar el ritme cada cop més accelerat dels canvis que estan succeint actualment. Cal que formem a persones crítiques, cooperatives, creatives, curioses, obertes, respectuoses… I una de les maneres de començar aquest canvi pot ser el fet d’incloure l’art en l’educació dels nostres alumnes.
Tradicionalment, la metodologia utilitzada per apropar l’art a les escoles és en la majoria dels casos poc significativa, rutinària i mancada de sentit, basada en els estereotips que ens faciliten les editorials. En definitiva, és imprescindible que ens repensem els usos que actualment s’està donant de l’art a les escoles, per aconseguir que aquest arribi a ser un instrument realment educatiu. És per aquesta raó que aquest blog planteja un enfocament diferent per a treballar l’art a l’educació infantil amb artistes contemporanis.
 Com a docents, el nostre paper de guia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat és molt important. Hem de ser capaços de treballar per a que els nostres alumnes construeixin el seu propi aprenentatge, per aquesta raó, hem d’abandonar la idea que la societat encara té de la figura del mestre/a com a transmissor de coneixements. López, M. (2015) diu que “L’educació ha de ser no només un procés que transmet cultura sinó aquell que proposa visions alternatives al món i enforteix la voluntat d’explorar-lo.”
Actualment, potser ja no resulta tant descabellada la idea d’apropar l’art contemporani a les aules amb nens i nenes a l’etapa d’educació infantil, ja que hi ha molts autors que en parlen i ja s’han dut i es duen a terme moltes experiències d’aquest tipus. Però, som els docents i la societat en general, els que hem de començar a fer un canvi en la realitat educativa que trobem dins les nostres aules actuals. És per aquesta raó, que amb aquest blog el que pretenc és aportar el meu petit granet de sorra per a que aquest canvi sigui cada vegada més evident. 
Vos convide a fer una visita guiada pel museu de Joan Miró:


divendres, 13 d’abril del 2018

Quí era Joan Miró?


Joan Miró va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893. La seva família es dedicava al comerç i volia que ell també seguís l'ofici, però ell va voler iniciar els estudis de dibuix i escultura i ho va fer a l'Escola de Belles Arts de la Llotja.
De jove i degut a una greu malaltia va passar una llarga temporada a Mont-roig, poble tarragoní, on dedicava llargues estones a observar el paisatge i a pintar-lo, amb trets cubistes i fauvistes. L'any 1918 va fer la seva primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona. Anys més tard, va anar a París on va conèixer pintors com Picasso, Tzara, Max Jacob,...Allà també començà a exposar la seva obra. Es va casar amb Pilar Joncosa i van tenir una filla de nom Dolors. La seva vida anava transcorrent entre París, Barcelona i Mallorca. El Museu d'Art Modern de Nova York va muntar una gran exposició amb les seves obres. Des de 1956 es traslladà quasi definitivament a Palma de Mallorca i els seus quadres anaven expressant un nou llenguatge ple de simbologia, que s'acostava a l'espontaneïtat del món infantil, ple de color, taques, punts,... A Barcelona, el 1975, es va inaugurar la Fundació que porta el seu nom on hi ha exposada gran part de la seva obra. Durant els darrers anys de la seva vida també es va dedicar a l'escultura. Miró va morir a Mallorca el 1983.





Autoretrat



Ací vos deixe una petita història. Espere que la disfruteu!!

Una tarda d'agost, el pintor Salvador Llimona ho va tornar a provar, però no hi havia manera. No sabia per on començar. Havia perdut la inspiració, així que va anar a fer un tomb. 

Cansada dels dubtes del pintor, la paleta va prendre una decisió: volia ser una artista.
Primer es va vestir d'artista. I tot seguit, se li va acostar la paleta més antiga de l'estudi, que, en veure-la disfressada de pintora, la va voler dissuadir del seu propòsit. 

La paleta no li va fer cas. Al contrari, va continuar amb la idea de ser pintora. I va començar a pintar fins que va acabar el seu autoretrat.

Ara, vos propose que pinteu el vostre autoretrat! Com el de Joan Miró! 

Per això vos deixe aquestos enllaços i així pugau pintar-vos a vosaltres mateixos:
http://www.edu365.com/infantil/pinta/index.htm

Els colors primaris i secundaris


A Joan des de molt petit li agradava molt dibuixar i pintar i no va parar fins que va fer realitat el seu gran somni, que era ser un gran artista.
 Li agradava molt la natura i per això utilitzava en els seus quadres els colors més purs que hi ha: el groc, el vermell i el blau, i utilitzava el negre per fer línies, rodones, figures... Si volia més colors, barrejava els tres colors primaris i així podia pintar amb verd, taronja...

Ací teniu un vídeo que explica molt bé quins són els colors primaris i secundaris:



L'infant construeix el seu coneixement a través de la pròpia activitat i interacció amb el medi. Així, cal crear un ambient ric en estímuls, propostes i oportunitats d'acció que el motivi a participar i relacionar-se amb els altres.
El nostre món és ple de colors i sovint els infants, des de molt petits, escolten  els adults anomenar-los.
 Els més petits, utilitzen pintures, ceres, plastilines... i anomenar els seus colors es converteix en una activitat quotidiana.



I ara, una petita activitat:

Pinta en aquesta paleta els colors primaris i la barreja que pot fer-se amb ells. Demostra que ets un gran pintor! Per poder fer-la, vos deixe aquestos enllaços:

Joc per identificar els colors: http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/colors2/jclic/colors2.jclic.zip&title=Els%20colors

Pàgina per pintar la paleta de colors: http://www.edu365.cat/infantil/pintar/pintar.swf

Imagen relacionada

L'art de pintar



 Música que inspira a pintar


L’expressió plàstica infantil és una de les manifestacions més esponànies per als infants, es converteix en un mitjà essencial de comunicació amb l’entorn quan encara no són capaços d’expressar-se per mitjà del llenguatge verbal.

Esdevenen una activitat fonamentalment lúdica en què l’infant se submergeix amb totes les seves vivències i emocions.


Des de l’escola es treballa la plàstica des d’un plantejament creatiu, en què l’infant pot experimentar lliurement amb materials i tècniques molt diverses fins a trobar les més adequades per comunicar allò que vol expressar. 
Dedicarem a parlar sobre les tècniques pictòriques, els diferents recursos permeten explorar el món de la pintura i els colors de manera molt diverses.
Haurem de fer diverses propostes perquè els infants experimenten i assimilen els colors per moltes vies. Es poden pintar amb infinits materials com pigments, colorants o aliments. Quan els infants aprenen a parlar molt aviat comencen anomenar i saber-se tots els colors, però aquest no és l’objectiu de l’expressió plàstica, sinó que descobreixin totes les possibilitats de joc que tenen.

dijous, 12 d’abril del 2018

El dibuix infantil: un reflex de les emocions del nen

Durant el creixement, els nens passen per diverses etapes, i també ho fan els dibuixos, que poden donar pistes sobre el comportament i la personalitat.
El precedent d’un dibuix infantil és el gargot, sense intenció ni capacitat de representar formes.
Com en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i la seva evolució serà diferent, i alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres. És molt recomanable motivar i acompanyar l'infant durant el procés de dibuix en l'etapa infantil.

Principals fases del dibuix

Apareixen les primeres formes

Als 2 anys, apareixen traços agrupats, encara que no representen cap figura en concret, i comencen a experimentar amb colors. Als 2 anys i mig, el nen crea noves formes que s'assemblen a la realitat però que encara no tenen prou detall com per identificar-les.

S'incorpora la figura humana 

Cap als 3 anys apareix la representació de la figura humana. També sol dibuixar objectes que li agradin com un cotxe o una casa. En aquesta etapa, el dibuix ja té una intenció de comunicar situacions, personatges i emocions. Entre els 3 i 4 anys, la figura humana que es dibuixava només amb cames i cap ara té cos i braços, i els ulls molt grans.

Es consolida la forma

Als 5 anys, les estructures cognitives del nen han anat madurant. La figura humana ja és perfectament identificable: cap, cos, braços i cames, ulls i boca, cabell. Apareix la diferenciació: el nen introdueix trets diversos com la mida, el cabell o l'expressivitat.
Entre els 5 i els 6 anys el dibuix es consolida d’acord amb cada nen però mantenint una cosa en comú: la intenció comunicativa. El nen mostra un món intern (sensacions i emocions), si bé no sempre explícitament. Les figures humanes interactuen entre elles i amb els objectes i l’entorn en el paper.
A partir dels 5 anys es poden observar aspectes per a l'avaluació psicològica, i juntament amb unes simples preguntes poden proporcionar una informació molt útil sense donar al nen la sensació de qüestionari o intrusió.

Com interpretar els seus dibuixos?

Alguns trets psicològics s'associen amb la forma de dibuixar. Es tracta d'observacions que no constitueixen correlacions rotundes, sinó que la finalitat és orientativa.
  • Agressivitat, desobediència. Traços rectes molt allargats i ascendents. Destaquen les dents, i els braços solen ser llargs i amb arpes en lloc de dits.
  • Ansietat, por. El grafisme és reduït, i les cares poc expressives. L'ombrejat de la cara pot indicar ansietat. Alguns nens es dibuixen dins d'una casa o un cotxe, o d’alguna cosa que els protegeixi de l'exterior.
  • Motivació per a l'aprenentatge i l'escola. Els dibuixos estan ben proporcionats, i les cares són expressives i amb grans ulls. Detalls com petits animals (cargols, papallones). El dibuix està centrat i ocupa bona part del paper.
  • Inseguretat. El traç és irregular, amb errors i rectificacions. Les figures solen ser petites, i els braços es dibuixen petits o enganxats al cos.
  • Dèficit d'atenció, impulsivitat. Dibuix desorganitzat, amb objectes inconnexos o irreals i pocs detalls. Quan coincideix amb impulsivitat, el dibuix esdevé una descàrrega tensional. El traç es dibuixa amb molta pressió o de forma ràpida.
  • Autoestima. Hi ha una bona organització de l'espai. Les persones tenen els braços i les mans obertes i una expressió alegre.
  • Autocontrol. El dibuix és simètric, els traços ondulats i les formes ben proporcionades. Si està acolorit, no es traspassen els límits del contorn.
 Imagen relacionada

dimarts, 10 d’abril del 2018

Les emocions a l'art

En el procés de seleccionar, interpretar i reformar aquells elements, el nen ens dóna alguna cosa més que un dibuix o una escultura; ens proporciona una part de si mateix: com pensa, com sent i com veu.
 Viktor Lowenfeld

 En 1947 Viktor Lowenfeld va publicar Creative and Mental Crowth, que es va convertir en el llibre més important en educació artística. Aquest llibre descriu les característiques dels dibuixos dels nens. Segons aquest, els estadis del grafisme es poden dividir en cinc grans etapes: l'estadi del gargot, l'etapa pre-esquemàtica, l'etapa esquemàtica, l'etapa de la colla i l'etapa pseudo-naturalista.
 Als 4 anys:
-Posen nom a allò que dibuixen i ho anomenen mentre pinten.
-Els dibuixos reflecteixen el desenvolupament motor i cognitiu.
-El dibuix es converteix en un joc, en un element social d'interacció
-Comencen a dibuixar conceptes no-visuals (el soroll, el fred...).
-Mouen força el full mentre dibuixen, els seus dibuixos no tenen "dalt i baix”.



L'art de Joan Miró

L’art en general i el de Joan Miró, en concret, va lligat a la vida, a l’entorn i a les experiències i sensacions que hi tenim. Quan expliquem aquestes vivències podem fer-ho d’una manera àmplia, genèrica, amb molts detalls o, tot el contrari, d’una forma concreta, clara, concisa i amb pocs detalls.

 Els quadres de Joan Miró són amb pocs detalls però amb molta vida. Fa servir elements molt simplificats, reduïts al màxim però mantenint el màxim de sentit. Per a Joan Miró, els colors dels seus quadres formen part, junt amb els símbols, d’un llenguatge, d’un codi o alfabet propi que utilitza en diferents obres, enviant missatges a qui les admira.

Joan Miró és un artista molt adient per a treballar a l’educació infantil perquè, les seves obres senzilles, esquemàtiques i vistoses, resulten atractives en el treball del llenguatge plàstic i artístic en aquestes edats; la regularitat en la utilització de colors i de símbols amb el mateix sentit a diferents obres fa que puguem interpretar, si més no intentar-ho o fer-ne una aproximació (infantilitzada per als nens i nenes) per treure una explicació, un sentit a la imatge que hi ha.

Miró ens apropa les seves obres als infants a través d’un llenguatge subtil i clar, concret, que deixa captar ràpidament formes molt bàsiques que permeten als infants fer una anàlisi, una visió ràpida del missatge i entendre’l a partir dels símbols i dels colors que sempre utilitza. Aquesta esquematització, mancada de complexitat en el traç i les formes, fa, de les obres de Miró, un art atractiu, comunicatiu i fàcil d’imitar i aprendre pels nens i nenes. Fa servir unes tècniques divertides, que convida a dur-les a la pràctica, sobre tot perquè els resultats no demanen als nens i nenes uns perfils estandarditzats socialment sinó, que un gaudi en el procés.

I com a tota expressió artística hi ha un lligam afectiu, emocional, de l’artista que queda palès en els colors i les tècniques emprades; aquestes mostren sovint l’estat d’ànim de l’artista, els seus sentiments vers alguna situació,... i els que mirem l’obra podem jugar a interpretar aquest llenguatge.

http://miraloquepodemoshacer.blogspot.com.es/2015/01/joan-miro-obras-para-colorear.html

Jugar y aprendre amb Miró

Aprendre i disfrutar mirant i reproduint imatges és tan important com llegir i disfrutar de la literatura. Els artistes són models i heroi...