El dibuix infantil: un reflex de les emocions del nen

Durant el creixement, els nens passen per diverses etapes, i també ho fan els dibuixos, que poden donar pistes sobre el comportament i la personalitat.

El precedent d’un dibuix infantil és el gargot, sense intenció ni capacitat de representar formes.

Com en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i la seva evolució serà diferent, i alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres. És molt recomanable motivar i acompanyar l'infant durant el procés de dibuix en l'etapa infantil.

Principals fases del dibuix

Apareixen les primeres formes

Als 2 anys, apareixen traços agrupats, encara que no representen cap figura en concret, i comencen a experimentar amb colors. Als 2 anys i mig, el nen crea noves formes que s'assemblen a la realitat però que encara no tenen prou detall com per identificar-les.

S'incorpora la figura humana 

Cap als 3 anys apareix la representació de la figura humana. També sol dibuixar objectes que li agradin com un cotxe o una casa. En aquesta etapa, el dibuix ja té una intenció de comunicar situacions, personatges i emocions. Entre els 3 i 4 anys, la figura humana que es dibuixava només amb cames i cap ara té cos i braços, i els ulls molt grans.

Es consolida la forma

Als 5 anys, les estructures cognitives del nen han anat madurant. La figura humana ja és perfectament identificable: cap, cos, braços i cames, ulls i boca, cabell. Apareix la diferenciació: el nen introdueix trets diversos com la mida, el cabell o l'expressivitat.

Entre els 5 i els 6 anys el dibuix es consolida d’acord amb cada nen però mantenint una cosa en comú: la intenció comunicativa. El nen mostra un món intern (sensacions i emocions), si bé no sempre explícitament. Les figures humanes interactuen entre elles i amb els objectes i l’entorn en el paper.

A partir dels 5 anys es poden observar aspectes per a l'avaluació psicològica, i juntament amb unes simples preguntes poden proporcionar una informació molt útil sense donar al nen la sensació de qüestionari o intrusió.

Com interpretar els seus dibuixos?

Alguns trets psicològics s'associen amb la forma de dibuixar. Es tracta d'observacions que no constitueixen correlacions rotundes, sinó que la finalitat és orientativa.

• Agressivitat, desobediència. Traços rectes molt allargats i ascendents. Destaquen les dents, i els braços solen ser llargs i amb arpes en lloc de dits.
• Ansietat, por. El grafisme és reduït, i les cares poc expressives. L'ombrejat de la cara pot indicar ansietat. Alguns nens es dibuixen dins d'una casa o un cotxe, o d’alguna cosa que els protegeixi de l'exterior.
• Motivació per a l'aprenentatge i l'escola. Els dibuixos estan ben proporcionats, i les cares són expressives i amb grans ulls. Detalls com petits animals (cargols, papallones). El dibuix està centrat i ocupa bona part del paper.
• Inseguretat. El traç és irregular, amb errors i rectificacions. Les figures solen ser petites, i els braços es dibuixen petits o enganxats al cos.
• Dèficit d'atenció, impulsivitat. Dibuix desorganitzat, amb objectes inconnexos o irreals i pocs detalls. Quan coincideix amb impulsivitat, el dibuix esdevé una descàrrega tensional. El traç es dibuixa amb molta pressió o de forma ràpida.
• Autoestima. Hi ha una bona organització de l'espai. Les persones tenen els braços i les mans obertes i una expressió alegre.
• Autocontrol. El dibuix és simètric, els traços ondulats i les formes ben proporcionades. Si està acolorit, no es traspassen els límits del contorn.